Article meu publicat a Revista Alella (núm. 316), abril-maig 2012. Dins del dossier Esplai Guaita’l, 10 anys.
Les activitats associatives de lleure les porten a terme principalment els centres d’esplai, els agrupaments escoltes i els casals de joves. Un conjunt d’organitzacions que tractarem d’apuntar-ne les seves activitats i els seus precedents.
La funció de l’educació en el lleure
L’expert del món educatiu Philip Hall Coombs fou el que va definir per primera vegada el concepte d’educació no formal a finals dels anys seixanta del segle XX. A partir d’una visió àmplia i global de l’esforç educatiu, a més de la socialització en l’àmbit familiar, identificava una ‘xarxa d’aprenentatge’ que incloïa el conjunt d’activitats formatives – no formals i informals en el temps de lleure – que feien de complement de l’ensenyament reglat (les assignatures curriculars, els hàbits i les actituds escolars) dels nois i les noies.
Si anem unes dècades més enrere, Robert Baden-Powell, fundador dels Boy Scouts, va proposar a Escoltisme per a nois (1908) – a partir de l’experiència d’un campament juvenil un any abans – una educació integral dels joves en el lleure basada en una pedagogia que fomentava l’exploració de l’entorn, el servei als altres i la consecució de fites en equip.
L’escoltisme, com activitat pedagògica no formal, ha pres diferents perfils d’acord amb l’evolució històrica de les societats i la idiosincràsia pròpia dels països on s’ha implantat. Tanmateix, el seu substrat primigeni – com assenyala recentment l’escriptor Pere Guixà al Suplement de Cultura de La Vanguardia – pot trobar-se present fins i tot ‘en els seves branques més laiques, urbanes, desnacionalitzades i desreglamentades’. Així com – afegeixo – en les que en el seu ADN interpreten l’educació en el lleure com una eina de participació col•lectiva de caràcter assembleari i de transformació social.
Respecte les diferents sensibilitats i formes empreses pels mitjans d’educació no formals, Pere Solà, catedràtic d’història de l’Educació, a l’obra Educació i societat a Catalunya (2011), situa al llarg de la història dels darrers cent i escaig anys que existeixen, diferents organitzacions juvenils amb idearis propis com el nacional català o bé l’espanyol, l’acceptació o no de la coeducació, el fet religiós i el laïcisme.
Organitzacions juvenils en la història catalana
L’exemple de Baden-Powell va inspirar la fundació dels Exploradores Barceloneses l’any 1912, format per famílies de l’oligarquia conservadora i militars, que s’integrarien dins d’Exploradores de España el 1920.
Els anys 1927-28, Josep Mª Batista i Roca va impulsar els Minyons de Muntanya amb un esperit cívic i nacionalista català. S’organitzaren en tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys).
El manifest de Batista i Roca, ‘Als joves de Catalunya’, va portar a la fundació de Palestra (1930), entitat inspirada en organitzacions com els sokols txecs i eslovacs, el Fianna Eireann del Sinn Fein i els Boy Scouts de Robert Baden-Powell.
Palestra des de l’acció cultural i social, amb una línia pedagògica catalanista, organitzava cursos de literatura, art, història i llengua catalana; feia difusió de l’excursionisme i de l’esport i comptava amb una secció femenina. De l’entitat va sorgir una Guàrdia Cívica que, a nivell polític, va formar part dels Fets d’Octubre de 1934.
D’altra banda, Palestra mantenia bones relacions amb la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC, fejocistes), que també formaven part dels Minyons de Muntanya. Els fejocistes, van organitzar-se a partir de 1931 i van fornir una àmplia implantació i activisme de les joventuts catòliques catalanes amb diferents grups de cultura, esport, cant, excursionisme. Després de moltes dificultats durant la Guerra Civil van desaparèixer l’any 1939 amb el triomf militar franquista.
Durant els anys republicans, Batista i Roca va impulsar la Germanor de Noies Guies (1932); van aparèixer els Boy Scouts de Catalunya, escissió dels membres catalans dels Exploradores de España (1933); i els Minyons de Muntanya van unir-se amb els Boy Scouts de Catalunya (1936), formant-se la Institució Catalana de l’Escoltisme (ICE).
Punt i apart
La dictadura franquista va significar un punt i apart respecte les organitzacions precedents i va reconèixer únicament com organització d’educació no formal, el Frente de Juventudes (1940), a estil i semblança de l’Opera Nazionale Balilla de la Itàlia feixista i de la Hitlerjugend de l’Alemanya nazi. Els nois i les noies eren enquadrats sota els principis del ‘Movimiento Nacional’, ells amb preparació esportiva i premilitar i elles amb major importància de l’aprenentatge per a la llar. S’organitzaven en tres grups: Flechas (de 10 a 13 anys), Cadetes (de 14 a 16 anys) i Guías (de 17 a 20 anys). El Frente de Juventudes va transformar-se en Organización Juvenil Española (OJE) el 1960, sense que aconseguís augmentar el seu nombre d’afiliats ni capacitat mobilitzadora.
Sota l’aixopluc de l’Església van sorgir els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi (1945). En un primer moment van començar a créixer poc a poc el número d’agrupaments tot i que les traves legals i les pressions imposades pel règim franquista (coaccions, assalt falangista a un campament al Montnegre el 1953…) van limitar moltíssim la seva existència i activitats. Tanmateix, el bisbe de Barcelona l’any 1956 va reconèixer la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE) com una secció del Consell Diocesà de la Joventut d’Acció Catòlica (JAC), que va permetre donar cobertura als agrupaments. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions.
Amb voluntat de recuperar una estructura federativa que permetés aplegar i coordinar esforços de les entitats escoltes existents, va crear-se l’Associació Catalana d’Escoltisme (1959) formada pels Minyons de Muntanya (agrupaments oberts i confessionals), Boy Scouts de Catalunya (agrupaments no confessionals) i Delegació Diocesana d’Escoltisme (va adoptar el nom de Minyons Escoltes l’any 1965).
Les diferents sensibilitats entre els grups escoltes van posar-se en evidència quan l’Assemblea de Boy Scouts de Catalunya el 1964 no va acceptar la proposta de mètode coeducatiu, motiu pel qual dos dels seus agrupaments van formar Girl i Boy Scouts de Catalunya. L’escoltisme a Catalunya a més de la seva ideologia idealista, va estar estretament lligat a la renovació de l’educació sobretot dels fills i les filles de la burgesia i a la gestació del projecte nacionalista català.
L’any 1965 va constituir-se la plataforma Guiatge Català formada per Guies Sant Jordi, Germanor de Noies Guies, Girl Scouts de Catalunya, Girl i Boy Scouts de Catalunya i Nois i Noies Escoltes, aconseguint quatre anys més tard, el 1969, el reconeixement per par de l’Associació Mundial de Guies i Escoltes. Amb l’objectiu de millorar la coordinació, els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi van formar Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (1979), incorporant el concepte de coeducació.
La Generalitat de Catalunya va aprovar la primera normativa per regular la realització de colònies, campaments, camps de treball i rutes (1981). I, els anys vuitanta, va generar-se un debat a l’entorn de la professionalització dels esplais, sorgits unes vintena d’anys abans a parròquies i associacions de veïns (la Fundació Pere Tarrés va celebrar els cinquanta anys d’esplais el 2007). L’any 1982, a partir d’una vintena d’esplais de l’àrea de Barcelona i Badalona, sorgits inicialment de l’àmbit catòlic, va formalitzar-se ‘la primera entitat laica del món dels esplais’: Esplais Catalans, ESPLAC, tal i com recull el llibre El moviment laic i progressista. La revolució sense passamuntanyes, obra col•lectiva de diferents autors.
Des de l’àmbit de la literatura, Lluis Maria Tudó, ha tractat de forma crítica els valors del moviment escolta dels anys setanta a El cant dels adéus (2001). La crítica o el panegíric no poden obviar però la gran energia que desprenen més d’un segle d’experiències col•lectives juvenils, sovint iniciàtiques en les seves diferents formes i sensibilitats.
Finalment, si fem un cerca de les associacions, federacions i moviments juvenils d’educació en el lleure del Consell Nacional de la Joventut trobem avui dia: els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; el Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears; l’Acció Escolta de Catalunya; l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya; el Centre Marista d’Escoltes; la Coordinació catalana de colònies, casals i clubs d’esplai; la Coordinació Rural de Catalunya; els Escoltes Catalans; l’associació laica de l’escoltisme català, Esplais Catalans; Federació Catalana de l’Esplai i Federació de Centres Juvenils Don Bosco.
PD: respecte l’article en format paper hi ha petits canvis de compaginació i aquí apareix una frase tallada per errata d’edició. Per il·lustrar l’entrada he afegit una foto d’un campament de Palestra amb la presència del president de l’entitat, Pompeu Fabra.
