Artemisia Gentileschi, pintora renaixentista italiana, és motiu d’una exposició al Museu Maillol de París (va posar-me en antecedents l’interessant article Los ojos de Artemisia de Joan-Lluis Palos al suplement de cultura de La Vanguardia, 6-06-2012). L’exposició és una magnífica ocasió per conèixer la seva obra encara poc coneguda pel gran públic tot i estar a l’alçada dels més grans artistes.
Els encàrrecs pictòrics per part de mecenes privats com la família Mèdici van permetre-li viure de la pintura de forma independent, superant tota classe d’obstacles de gènere de l’època. I no va tenir-ho gens fàcil: de jove va ser violada pel seu professor de perspectiva i va suportar vexacions i tortura (la sibille que gairebé li destrossa les mans) en un judici de la Inquisició romana – per comprovar que no mentia -quan l’acusat era precisament el seu violador!
El quadre Susanna i els vells s’aventura com una prova d’innocència moral tot i pintar-lo als 17 anys, un any abans de que la forcessin brutalment: la intimidació d’una jove objecte de la lascívia i una força aliena a la seva voluntat; o bé l’obra de l’etapa florentina Judit decapitant Holofernes, és la sang d’Artemisia la que al·legòricament hi ha al llit i és el seu dolor el què dóna expressivitat a les seves obres.
Dona de caràcter, va tenir un matrimoni frustrat a Florència, va viure a Gènova, Venècia, Roma i Nàpols (on va dirigir un taller artístic), i va experimentar una relació complicada amb el seu pare, artista que treballava colze a colze amb el seu violador i va prioritzar la seva carrera a defensar l’honor de la seva filla. Un bon retrat literari de la biografia d’Artemisia l’he llegit de Susan Vreeland, La pasión de Artemisia (2006).
I, sense abandonar l’àmbit literari, el mite semític de l’heroïna Judit, una habitant de Betúlia un petit poble assetjat pels babilonis, una ‘vampiresa bíblica‘ que sedueix el cap de les tropes invasores, Holofernes, i després d’embriagar-lo el decapita i fa fugir les tropes enemigues, va ser font d’inspiració de Maria Aurèlia Capmany per escriure la novel·la Betúlia (1956). L’encertadíssim pròleg d’Isabel Graña així ho assenyala i cita a més Artemisia Gentileschi a la reedició de l’obra l’any 2010 (per part de l’editorial Nautilus), una de les nombroses activitats corresponents a Badalona 2010, Capital de la Cultura Catalana.
Sobre la vida de l’artista va rodar-se Artemisia, passió extrema (1997) amb la direcció d’Agnes Merlet.
PD. L’Àlex em proporcionarà un DVD del film que, en el seu moment, no va reeixir massa des del pla comercial.
Article interessant sobre una gran pintora molt desconeguda, alguns dels seus quadres per mi coneguts pèro no recordo on els he vist, i han moltes pintores desconegudes pel gran públic d’una gran qualitat.Gràcies per l’article.