La visió pràctica nordamericana portava a preguntar als comandaments italians perquè no es feia com Napoleó, fer baixar els austriacs a la plana, preparar un parany militar i derrotar-los de forma contundent per avançar després dins del seu territori, enlloc de lluitar pam a pam a les muntanyes de Gorizia i el riu Isonze. Ho deia el tenente Henry, alter ego del novel·lista Ernest Hemingway que va escriure de forma gairebé autobiogràfica a la novel·la Un adéu a les armes (1929), part de les seves experiències com a conductor d’ambulàncies i corresponsal al front italià durant la Primera Guerra Mundial (imatge de la foto).
Precisament, en una entrada anterior (Entre l’Isonze i el Piave: el front italià a la Primera Guerra Mundial), vaig fer 
referència d’aquest episodi de la seva vida i en el pla personal va motivar-me a conèixer més sobre la qüestió i llegir Un adéu a les armes. Així, finalment he llegit un llibre seu després de conèixer més el que diuen Heming-way of live, sobretot la llegenda de gran bevedor, que les seves obres literàries propiament. En el cas d’aquesta novel·la, bé perquè em motivava un cert interès previ, l’he trobat de lectura amena perquè està molt ben escrita, amb un relat detallat i interessant de les vivències al front bèl·lic i d’un amor que finalment acaba en tragèdia, potser a mig camí entre les vivències personals i les licències literàries constants al llarg de l’obra, quan la infermera de qui estava enamorat en la vida real no va voler-se casar amb ell. La novel·la va ser molt exitosa i va ser adaptada al cinema (al costat, imatge de la capçalera publicitària).
Però retornant a l’entrada anterior del bloc que recordava abans, també feia esment d’una aventura que havia trobat a youtube de Corto Maltés a Venècia i a la lluita dels italians contra les potències centrals durant la primera guerra mundial. La vaig buscar editada en paper i l’he trobat a l’àlbum La llacuna dels misteris, en concret és l’episodi Sota la bandera de l’or. Hugo Pratt, el dibuixant i guionista, situa dins del relat a un conductor d’ambulància, Hernestway, fent aparèixer el cèl·lebre escriptor al costat d’en Corto que al final del còmic li pregunta sobre el llibre que escrivia i ell respòn: ‘Li he posat de títol: ‘Adéu al batalló…’.
‘A boca de canó’ Hemingway va viure intensament.
