Una curiositat: cartell històric de l’Aigua de Vilajuïga de l’any 1912, realitzat per l’artista d’origen italià afincat a França, Leonetto Cappiello.
Les ganyotes del noble sibarita d’època, el senyor litina que li dic, deuen ser pel mal de ronyons i estomacals que patia i el manantial de Vilajuïga li ha proporcionat el remei. O bé potser és una representació imaginària del senyor del Castell de Quermençó tot cofoï. En tot cas, el disseny del cartell i el contrast de colors de la figura i de les lletres amb el fons negre són molt efectius com anunci.
Interpretacions que faig mentre combato la xafogor amb un got d’aigua ben freda un pèl picant de Vilajuïga, icona d’aquest poble de l’Alt Empordà. Aquest estiu amb la família hem anat en una visita llampec a veure els meus pares que hi estiuegen des de fa anys i al rebost torno a tenir un parell de caixes una de natural i una amb gas afegit. A més de bona, aquesta aigua, ben freda, sempre ha estat un anti-resaca infal·lible!
