Després del pacte d’en Mas amb en ZP, més tard recolçat pel PSC i ICV-EUiA, liquidant-se l’Estatut aprovat el 30 de setembre del 2005 pel propi Parlament de Catalunya, va convocar-se una multitudinària manifestació que va situar ERC en un paper de força i dignitat que va descol·locar a la resta de formacions parlamentàries. Els dubtes sobre plantar-se davant del govern de Maragall però van convertir-se al cap de poc en un cúmul d’errors en cadena d’ERC. En aquella manifestació de febrer del 2006 hi havia una enorme pancarta en la qual, tot i ser negativa, vaig identificar-me: ‘CyU traïdors’. Sintetitzava el meu gran desencís per l’acord de mínims amb el govern espanyol, precisament per part de la federació bipartita. El desballestament de l’Estatut era un fet i deixava en evidència el veritable horitzó de la política catalana.
A Badalona, actualment la federació bipartita, perquè Convergència és també Unió a efectes electorals i de govern, ha de triar entre caixa o faixa.
Vagi per endavant que tinc una opinió formada al respecte: fer un pacte democràtic entre partits i la societat civil de tota la ciutat per marcar les polítiques de cohesió i convivència, eix principal d’una batalla en negatiu del PP enfront de la suposada correcció política i inacció dels demés partits.
Sobre CiU caldria recordar que ha estat present en el govern municipal dels trenta i escaig anys d’alcaldes socialistes, un bon grapat compartint governs: al primer ajuntament democràtic de Màrius Díaz (PSUC), els tres regidors de convergència van estar al govern una part del mandat; en el segon mandat, CiU va incorporar-se finalment també al govern de Joan Blanch (PSC); en el tercer mandat amb Joan Blanch, CiU tot i no estar al govern va obtenir la conselleria del Centre (ja que havia estat la llista més votada en aquesta zona); en el mandat 1996-1999, CiU va tornar a pactar amb l’alcalde Joan Blanch; i el mandat 2007-2011, Ferran Falcó (CiU) va pactar amb Maite Arqué (PSC) i després l’alcalde Jordi Serra (PSC) i amb ERC.
Ara, la debilitat dels socialistes que no han guanyat les eleccions, permet afrontar canvis significatius dins de la casa gran, és una oportunitat (Fem-ho plegats així ho vèiem i ho mantenim malgrat haver-nos quedat fora del consistori). CiU (que ha perdut 1 regidor i 3 respecte les previsions #falcoalcalde) i ICV-EUiA (que ha perdut 2 regidors), han de fer-se valer davant dels socialistes, amb la mirada posada en el millor per a la ciutadania i també amb l’escenari de força del PP (a tres regidors de la majoria).
Al meu parer no és moment de premiar la manipulació i la mentida que ha aprofitat la democràcia per arrelar, davant d’això: pacte polític i civil territorial, treball i més treball. És potser la darrera oportunitat perquè un govern dels gavines tindrà un recolçament (tècnic, econòmic) a nivell estatal del partit i potser del govern de l’Estat a partir de l’any vinent d’acord amb els seus interessos que són contraris als del catalanisme integrador, la cohesió i la construcció nacional.
No es pot ser avui blanc, demà negre com si res.
“…És potser la darrera oportunitat perquè un govern dels gavines tindrà un recolçament (tècnic, econòmic) a nivell estatal del partit i potser del govern de l’Estat…”
Justament aquest es l’argument per molts (inclosos CiUs) per pensar que no està del tot malament que governi el PP, ja que ara molta i molta gent creu que la prioritat es sortir de la crisi… i un cop haguem sortit ja podrem tornar a parlar de catalanisme, construccio nacional i demés.
Personalment penso que es compatible sortir de la crisi amb els altres aspectes,i que no podem tirar endavant nomes mirantnos el melic, pero sincerament també penso que la majoria de barris, fora del centre, tenen una situacio en la que els preocupa mes tots els altres temes.
També hi ha molta gent que pensen que ara no es el moment de premiar a qui no ha estat capaç de resoldre temes despres de 32 anys. ..
Quina complexitat la de Badalona , no ??
Seny , per tots. ¡¡¡¡
Textual “…Vagi per endavant que tinc una opinió formada al respecte: fer un pacte democràtic entre partits i la societat civil de tota la ciutat per marcar les polítiques de cohesió i convivència,…”
Si us plau, defineix-me “societat civil” no seran pas aquells que diuen que Badalona som tots.
No seran pas aquells que en el debat en el cor de Marina varen amonestar als que aplaudien al Sr. Garcia, i després ells varen aplaudir al Sr. Serra.
No seran pas tots aquells que des de el districte primer, es creuen el melic de Badalona.
No seran pas aquells que ja estan començant a elaborar un manifest contra els que han guanyat.
Que preteneu ? que d’aquí a quatre anys el PP governi per majoria.
Que d’aquí quatre anys les restes de CiU s’hagin de recollir amb pinces.
Estic a les antípodes del PP però això no em treu de reconèixer que un de cada tres votants faci costat al PP, a la vegada que penso que la neteja municipal és una prioritat urgent, i que aquesta no es podrà fer amb el PSC dins l’ajuntament.
I ara ja només faltava la cirereta d’amunt del pastís, dos anys Falco alcalde, dos anys Serra alcalde, som-hi a perpetuar l’escalfament de poltrones, bona imatge per la ciutadania.
Per cert ja es comença a parlar d’en Garcia com l’alcalde del pobres, populisme d’acord, però aquest populisme no es pot combatre amb un cordó de llença-flames.
Cordialment.
http://www.youtube.com/watch?v=27aeP5LlxpY&feature=player_embedded#at=189
de 1:50 a 3:10,
LES COSES CLARES!