Ens trobem en els darrers dies de campanya de les eleccions municipals 2011. A Badalona, l’estigmatització de la convivència està arribant a cotes molt elevades a la Televisió de Catalunya (debat d’ahir a l’Àgora), als debats entre candidats locals (per exemple el d’ahir organitzat per Òmnium i El Punt) i a molts dels missatges de campanya de les formacions participants. Tant de soroll tapa fins i tot les propostes i programes, constructius i en positiu per al proper mandat municipal, tal i com reclama una ciutadania fortament colpejada per la crisi econòmica.
Es registren uns 22.000 desocupats a la ciutat, tota una prioritat que cal abordar amb consensos i treball ben direccionat des de mesures proactives de caràcter econòmic per afavorir els sectors productius (infraestructures, comunicacions, serveis); l’optimització dels recursos municipals (des de fussió d’organismes i minorització significativa dels càrrecs de confiança), bonificacions i microcrèdits als emprenedors, finestreta única pels tràmits; i la formació com element cabdal per evitar fractures generacionals i dèficits d’acord amb el mercat laboral existent i de futur.
Reprenc però el fil de l’inici, el debat de la convivència, de la cohesió social portat a l’extrem, el qual interessa al PPC de forma demagògica però també al PSC, dos partits d’obediència estatal, responsables ambdós de la política d’immigració que ha portat a situacions complicades a moltes poblacions de l’Estat com la nostra, i que ara polaritzen discursos de cara al vot.
Badalona és una sola ciutat i una política municipalista d’esquerres ha de procurar un alt grau de prestació de serveis arreu de la ciutat i polítiques de repartició de més recursos als districtes i a les zones menys afavorides, sense oblidar el progrés comú ciutadà: promoció cultural i econòmica, civisme… Hem de compartir entre les forces democràtiques i de progrés de la ciutat, sense dogmatismes ni consignes ‘d’esquerres-de-debò’ i de ‘liberals-tot-es-val’ que no passin la prova del cotó, una voluntat d’igualtat d’oportunitats en salut, educació, treball i benestar de tota la població. Propostes i línies de treball més positives que només el temor al PP que fan alguns i els permeten no tenir consultable el programa electoral o fer un seguiment de les propostes, activitats i plantejaments de la campanya. En aquest sentit des de Fem-ho plegats! (Esquerra, Accent, Reagrupament, JERC), penso que estem fent una campanya adient i propera.
Als gavines que plantegen perseguir ‘charlies‘, potser ja no els hi cal un nou videojoc de campanya que vinculi immigració-delinqüència, i de pas també independentistes que es creuen pel mig, i els hi val imaginar-se caient en picat com en una famosa escena d’Apocalypse Now a ritme de walkiries goebbelianes.
