‘El 14 d’abril! Impossible de recollir en aquestes notes tota l’emoció profunda, tota la grandesa d’aquest dia inoblidable’. Així començava la crònica a Mirador (16/04/1931), del periodista Josep Maria Planas, reproduïda al suplement d’ahir, Neix la República Catalana al diari Ara. Un diari que va posar als quiosc una magnífica edició informativa, un al·legat per recuperar la nostra història, que va situar l’efemèride dels 80 anys de la proclamació de la República Catalana en la ment de moltes persones que potser no haguessin atinat, absorts amb el dia a dia, a recordar-se’n.
L’emoció també ens va acompanyar a un grup de badalonins i badalonines que vam aplegar-nos ahir per recordar la proclamació de la República Catalana a Badalona. Vam fer-ho a la Sargantana, un sopar limitat per l’aforament, però molt ben resolt d’espai i, sobretot, presidit per un molt bon ambient de companyia i d’un sentiment de compartir valors, ideals i treball comú per assolir la proclamació democràtica de la República Catalana també des del balcó de l’Ajuntament de Badalona, i de veritat!
Abans del sopar vam poder veure un vídeo cassolà d’edició acurada sobre la trajectòria històrica dels 80 anys d’ERC Badalona juntament amb episodis cabdals de la història del nostre país. Esquerra, un gran partit que és a la vegada és un partit gran amb voluntat de ser punta de llança de la renovació cívica i política i de la modernitat des dels valors i principis de l’esquerra no dogmàtica, la igualtat i el compromís inequívoc amb la nació catalana.
A Badalona, hem emprès un nou camí municipalista amb il·lusió per a les properes eleccions locals conjuntament amb el valuós grup d’independents, Accent, amb Reagrupament i les JERC, ja ho diem fem-ho plegats! Per valors però també per utilitat, treball i vocació de servei públic a la ciutat.
Sin ánimo de menospreciar nada…La República Catalana será el futuro, si “antes” se hace lo que la haga posible. El día 14 quedó muy lejos de ser un gran día…
Los grandes días -para Catalunya- deberán venir “después” del trabajo pedagógico y de convencimiento que hagan factible lo que deberá tener la inequívoca base del respaldo popular. El día 14 se manifestó una realidad que sigue sin valer…
Las consultas no han mostrado más que el posibilismo de un camino que -para llegar- se tendrá,primero, que saber recorrer,sin perderse…
Es mi oipinión…
Carles, feina, feina i diàleg sense dogmatismes és el camí per fer avançar els ideals.
Sé les grans dificultats que comporta però això no treu que defensi el que pensi, sense mentides i amb decisió.
Salut
…Sí, mi concepto sobre tu persona, es que tienes,mantienes y sabes trabajar por tus ideales…
Pero -sabes muy bien- que el transmitir decisión y hacerlo sin mentir, es lo que -mínimamente- le es exigle a quienes defienden unos principìos,para conseguir…
Y no todos, los que estratégicamente y por el momento se…”embarcan” en el proyecto que expones; merecen -hoy por hoy- calificativos constructivos y de trabajo constrastado,cual es tu caso…
Lo digo cual lo siento y desde la valoración que cabe realizar, a tenor de lo que…”unos y otros” están demostrando,en un contexto muchos más generalizante que el local…
“Feina,feina i diàleg”, sí…Pero desde la fortaleza de la unión. “NÓ” desde la dispersión real que -solamente- en ocasiones y por interés puntual, se disfraza a -a sí misma- en nombre de un incierto futuro…
Queda mucho que hacer y dices bien, pero yo -con permiso- me permito matizar: “LA REPUBLICA CATALANA PODRIA SER EL FUTURO…”
Con todo,cuenta con mi admiración…