’Nosaltres som un país moderat, però som inflexibles en la nostra moderació i no volem que la prudència ens faci traïdors’. Una frase contundent, àmpliament compartida i repetida des de que Jordi Carbonell va expressar-la en públic l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi, un acte amb més de cent mil persones. La frase l’he recuperat a partir de llegir l’interessantíssim llibre de memòries de Jordi Carbonell, Entre l’amor i la lluita, una de les novetats de Proa; i trobo que és molt adient per expressar una reacció compromesa amb la llengua pròpia del país, el català, davant de la sentència impositiva del Tribunal Suprem espanyol en contra el model d’immersió lingüística a Catalunya, model de cohesió.
Escric l’entrada d’avui a partir d’impactes més recents passant per neguits que ahir tenia però també importants. Així, penso amb el despropòsit de tractar en l’apartat de mocions al Ple Municipal de Badalona una temàtica complexa com és el fenomen de la immigració. No em refereixo a dir que és un repte, només, sinó precisament com es tracta de malament al barrejar-se amb estira-i-arronsa polítics on la lògica extremista, els apriorismes o fins i tot la demagògia d’un sentit ideològic o altre, pesen més que el debat serè, amb arguments, dades i l’argument moderat de la proporcionalitat de tota mesura pública. Em refereixo a la moció i a l’esmena a la totalitat sobre el que serà nou Reglament de la Llei d’Estrangeria i la possibilitat que reculli una demanda municipalista de que els ajuntament diguin la seva des de l’experiència i el coneixement a partir d’una pràctica de proximitat que es porta a terme en consistoris on governen tots els colors polítics. La realitat s’imposa a partir de l’experiència com afirmava abans.
Un fet impactant també va ser el Ple paral·lel, molt més desacomplexat i fresc, tot i que amb arguments menys elaborats, al Twiter. És una pràctica cada vegada més habitual aquests inputs pràcticament en temps real sobre el que es debat. L’accés a la informació pública, bé sigui a nivell de documentació o bé de debat públic és important que es mostri, que corri a la xarxa. Això però no és un antídot contra la gestió interessada de la informació o la desinformació soterrada per un volum de dades. El primer de tot però, és accedir a tota la informació pública amb la salvaguarda de dades privades que, si s’escau, per la seva naturalesa puguin romandre al marge.
Per finalitzar l’escudella, al darrer Ple Municipal els gavines badalonins (no em refereixo aquí al ‘poeta’ empresario ‘gaviota’), van esmentar segons ells els 4 genets de l’apocalipsi del civisme: ‘botellón, nudisme, prostitució i mendicitat’ [sic].
El primer de tot però, és accedir a tota la informació pública amb la salvaguarda de dades privades que, si s’escau, per la seva naturalesa puguin romandre al marge.