Aquest matí al meu facebook en l’apartat d’estat he escrit: ‘Si estic frustrat ho aprofito per millorar’. Una reflexió inspirada en el llibre de l’escriptor japonès Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer. El tinc present com exemple d’autosuperació a tomb de la garrotada de campionat que va patir ahir Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions al Parlament.
De fet, ahir quan feia d’apoderat vaig emportar-me per llegir a estones la colpidora novel·la El secret del meu turbant, darrer Premi Prudenci Bertrana, de Nàdia Ghulam i Agnès Rotger. Ja intuïa que els resultats farien patir i per això vaig escollir una lectura d’impacte, una novetat acabada de comprar. La història, basada en fets reals, és un cru relat sobre la supervivència al Kabul dels talibans per part de la Nàdia. Amb una narració molt bona et fa prendre consciència de les injustícies, de la misèria, la fam… que sovint veiem amb indolència des de la Tv a l’hora de sopar, atrafegats sempre com estem. i, potser, pensant en viatges que no paren en un racó de món dominat per la pobresa i el pes de la guerra.
El retrat d’una noia que utilitza l’enginy vestit de noi (suplantant el seu difunt germà Zelmai) i s’esforça amb majúscules, sobretot per sobreviure ella i la seva família, és un motiu perquè sense autoenganyar-se, relativitzar les situacions complicades i fer el cor fort.
Per superar les adversitats, de la pèrdua de confiança, es necessiten paciència i imaginació, fins i tot ser un rebel en sentit constructiu i malgrat això potser que no t’acabis ensortint, però la tenacitat ben dirigida segons els objectius porta a l’èxit.
Per superar les adversitats, de la pèrdua de confiança, es necessiten paciència i imaginació, fins i tot ser un rebel en sentit constructiu i malgrat això potser que no t’acabis ensortint, però la tenacitat ben dirigida segons els objectius porta a l’èxit.