No descobreixo res ni cal filosofar gaire en plan bricolatge emocional: no veiem les coses com són, sinó com som. I, per això, cal incidir a explicar-se, donar informació, millorar la transparència dels afers municipals, si ens fixem en l’àmbit de competència local, tot i que és una línia de reflexió igualment vàlida per a totes les administracions públiques. Almenys, sempre el risc d’exposició a les crítiques destructives és menor, al conèixer-se aspectes reals, comprovables i no suposats o esbiaixats sobre el perquè de les coses.
Això ve a tomb d’ahir al vespre quan assistia a l’acte dè l’escriptor Màrius Serra a l’Espai Betúlia corresponent a les activitats de la capitalitat cultural de Badalona, en concret a l’entorn de Pompeu Fabra. Vaig entrar al recinte de l’antiga fàbrica Can Casacuberta per la zona de la biblioteca i al passadís vaig trobar-me amb un ex-nedador i ex-triatleta que havia entrenat. Un noi que ara fa tercer any d’una carrera tècnica, jove, emprenedor, ben plantat i que anava amb una amiga(?)… Bé, un noi que potser ara fa esport de baixa intensitat però amb bona imatge física i també estudiós. Quan vam intercanviar una mica de conversa va preguntar-me on anava i vaig dir-li que a l’Espai Betúlia. Espai Betúlia? I em va mirar amb cara extranyadíssima com si el nom fos d’un altre planeta. – Sí, cony, l’espai contigu a la biblio dedicat a exposicions culturals, tallers i xerrades sobre el món de les lletres que, justament té més de tres anys d’activitat quan més o menys tu vas començar la carrera i has anat venint a la biblioteca a estudiar, que t’he vist repetidament. – Primera notícia…
Potser el cas no és massa representatiu però va afectar-me.
En un ordre més ampli de reflexions, Badalona no és un ‘cau’ suburbial. La nostra autoestima requereix seguir la línia de dinamització del panorama i dels serveis culturals, però també donar a conèixer i explicar la tasca que es fa i els recursos de què es disposen per tal de fornir una visió el més ajustada a la realitat. Uns ciutadans veuran el got mig ple, d’altres mig buit, però amb una base de coneixement per part de tothom que permetrà almenys aplicar el sentit comú.
Ens hi hem d’esforçar molt més.
Ens hi hem d’esforçar molt més.