La setmana vinent, 26 juliol – 1 d’agost, coincideix exactament amb la Setmana Tràgica (1909).
Sobre aquest episodi històric, vaig escriure’n al bloc de les experiències que va haver-hi a Badalona, després de participar en una xerrada a l’Associació de Veïns del Centre i, juntament amb la historiadora Montserrat Carreras, en un reportatge sobre el centenari de la revolta realitzat per Televisió Badalona. Un mesos més tard, l’escriptor Antoni Dalmau en una xerrada a l’Espai Betúlia sobre el seu llibre ‘Set dies de fúria’, feia esment del cas de la nostra ciutat, citant el treball que vaig fer l’any 2005 amb Joan Zambrana sobre l’època i la figura del sindicalista Joan Peiró.
Ara, amb la Montserrat, a partir de posar en comú punts de vista i documentació dispersa poc coneguda, procurem posar ordre i elaborar un article sobre la Setmana Tràgica a Badalona. Aquest estiu serà la prova de foc, ho dic pel poc temps disponible que tenim, per posar-nos a treballar en això.
Una curiositat que m’ha passat pel davant és el capteniment de la corporació municipal el juliol de 1909, davant de l’estat de crispació social per la crida dels soldats reservistes i la situació de desemparament econòmic de les seves famílies, de no celebrar la Festa Major a l’agost i destinar els diners a les famílies dels reservistes de la ciutat. Va ser un petit gest que acompanyant a d’altres, com l’acord dels fabricants locals de pagar la setmanada tot i la vaga, per tractar d’aminorar la tensió de la revolta popular.
Enguany, la crisi de les hisendes locals està pegant molt fort, sobretot els darrers mesos i, entre d’altres mesures per fer-hi front, la Festa Major ‘petita’ a l’agost, ha reduït el seu abast a dos dies i menys propostes, tot mantenint la seva qualitat cultural i lúdica quan potser molts badalonins i badalonines romandran a la ciutat per incidència de la crisi econòmica. Una mesura més de tot un gran paquet amb partides molt més importants reduïdes.
