[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DaPbi1mJU9k[/youtube]Parlo d’Ilegales. Vull recordar a un dels millors grups estatals que ‘es fan i es desfan’. 30 anys de carrera musical han donat per a moltíssim: Ilegales s’han dissolt (els excessos ja van forçar de facto els canvis en la banda original). El gran Jorge Martínez, tanca passat l’estiu la barraca del grup. Martínez, provocador nat, virtuós de la guitarra, tot un ‘joven bárbaro’ de l’excés.
Al llarg dels anys els he vist en concert en dues ocasions. La primera però la més impactant. Deuria ser l’any 89 o 90, a la Ciutadella de Roses un mes d’agost, de vacances. Era l’època d’ ‘Ángel Exterminador’, on apareixien saxo i teclats a la banda, tot i que els concerts eren salvatges: ‘tiempos nuevos, tiempos salvajes’, cantaven com a himne Ilegales.
Una ampolla de JB desapareixia a velocitat rècord mentre Martínez anava embalant-se cada vegada més amb els temes del concert. S’enrrampa amb la guitarra. Cau alguna llauna a l’escenari. Jorgito, ‘el monstre de les galetes’ (i no precisament de menjar), s’encara amb un grupet d’espectadors i tot el concert va creuat dient-los que vinga, que pugin que es vagin preparant…
I tant que preparant tots plegats! entre el públic, un grupet d’skinheads neonazis comença a prendre posicions davant de l’escenari a cops de puny, gas repelent i crits de Heil Hitler! mentre sona ‘Ángel exterminador’. Ells a la seva, com a caps buits. La gent s’aparta o surt volant (el cas de la nostra colla), s’aixeca una gran polseguera, sembla una petita batalla campal. Caos. Es para de nou el concert. Jorgito fa de mestre de cerimònies a toc de guitarra i ‘soy un macarra’, el públic torna a situar-se mentre la calma tensa s’instal·la entre la gent.
Un concert de rock’n roll al límit, tens, excessiu, on et jugues l’integritat física de nou al sortir-ne. Els nazis estaven fora del recinte perdonant les vides dels assitents i cofoïs d’haver-se conegut. Un temps després van explicar-me que en un concert de Dr. Calypso al mateix espai, reds skins de diferents poblacions del Baix i Alt Empordà van tenir una topada antològica amb els nazis de Roses.
Vaig tornar a veure Ilegales a Barcelona. Un concert vibrant i emocionant pel show de Jorge Martínez, sempre en forma, potser precisament per estar molt passat de revolucions.
Fent un llarg salt en el temps, ara, Jorge tanca una etapa i obre un altre. Ben segur trencant, a la seva manera, tabús i convencionalismes socials.
Us emplaço a escoltar la cançó ‘Ángel Exterminador’. Buñuel al seu film de 1962 amb el mateix nom, retratava la decrepitut de la burgesia davant d’una situació límit. Un terreny que Ilegales han dominat a la perfecció.
