… en públic! Potser és una sèrie de casualitats o bé exagero però m’ha semblat constatar que, a partir d’escoltar involuntàriament alguna cosa, a diferents actes durant aquestes Festes de maig de Badalona, al candidat García se li acostaven persones que l’expressaven una sèrie de comentaris inconfessables en un format diguem-ne més obert. Exagero? Tan de bo que sigui una paranoia meva!
Va evitar-se problablement una xiulada de reprovació ciutadana el dia del pregó al qual no va assistir al balcó del consistori, tal i com va passar en una altra mostra ciutadana anterior, però tanmateix penso que està calant d’una forma privada en diferents sectors de les també diferents badalones, el missatge pervers que és una víctima dels tabús de la correcció política, donant per bo que no exagera l’abast del problemes de convivència ni la seva gravetat i deixant la solució de la sensació de seguretat ciutadana a un qüestió de força repressiva.
Tanmateix, si el que diu no és objectivament correcte, per desmontar l’estratègia emocional de la gent educadíssima però sense escrúpols socials, cal donar a conèixer amb responsabilitat les línies d’actuació i els arguments racionals basats en fets i fer-ho apropant-se a la gent sense ser matèria d’un tot s’hi val electoral.
