El darrer article que vaig escriure ahir mateix finalitzava així en referència a la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010: ‘hi ha qui se’n manté voluntàriament al marge, o fins i tot a la contra, bé són altres opcions, com també ho és que el món no giri només al seu l’entorn’. Avui, sense anar més lluny, a El Punt del Barcelonès Nord, Joan Soler Amigó, escriptor, respon així a preguntes de la periodista:
Bé. Començant pel final i així li he explicat a en ‘Joansu’ quan aquest matí l’he trucat per fer-li avinent una sèrie de consideracions. Amb respecte però sense posar l’altre galta. Precisament, jo mateix i una tècnica de cultura vam intentar vincular l’actuació de Marc Parrot amb alguna referència al grup badaloní dels anys seixanta del segle XX, Estrop. Ho vam fer primer perquè s’interpretés alguna cançó per part de l’artista i després perquè almenys sel’s recordés públicament. No va reeixir tot i haver-nos posat en contacte amb un dels membres en actiu del grup que, després d’haver fet algunes gestions amb els seus ex companys, va concloure que potser hores d’ara millor no remoure unes relacions més aviat fredes entre ells. Vam respectar-ho, tot i que d’aquí uns mesos a l’Espai Betúlia, hi haurà una exposició i un homenatge al poeta Joan Argenté, i es recordarà públicament la contribució del grup Estrop a la resistència cultural durant el franquisme.
Per tant, en ‘Joansu’, enlloc d’assegurar categoricament, hauria d’haver estat més prudent alhora de parlar i apuntar a qui sempre, diria fins i tot que per alguns gairebé per sistema, fa malament sempre la feina. Un esport, el de la hipercrítica segons per a qui i què, que té parròquia a Badalona. Potser és una manera de reconfortar-se perquè res en definitiva canviï.
I, encara més, al procés participatiu dels projectes de la capitalitat va intervenir-hi qui va voler, i això és així. Caldria concretar per tant això de que ‘no s’hagi consultat ningú del món de la cultura’ (uf! i no comento res més per no afegir més llenya al foc). D’altra banda, conceptualment penso que és bo que l’administració impulsi, faci propostes, dinamitzi, aporti marcs d’expressió cultural que podran ser aprofitats pels qui vulguin implicar-s’hi. De fet, una gran majoria d’entitats i persones participen dels actes de la capitalitat cultural, fins i tot en ‘Joansu’.
Penso que hem d’apostar totes i tots per crear, per viure mirant endevant i fer possible la creació del Consell de les Arts i la Cultura. Una realitat més enllà dels possibles canvis de color polític a l’administració municipal. Si tothom vol fer-lo, em refereixo als agents culturals, comencem a no seguir dilatant la qüestió per part d’uns i altres i establim un calendari de treball.
Finalment, dos aspectes, però sobretot un que no accepto de cap de les maneres. La referència partidista d’en ‘Joansu’, sobra i m’indigna. Personalment considero i espero no espatllar-me al portar-ho sempre a la pràctica, no he actuat mai de forma sectària ni he anteposat a la feina de direcció de cultura a l’ajuntament, els interessos de partit per davant dels de la ciutadania. Fer bé la feina, o almenys intentar-ho, i amb honradesa, són les principals premises, res més perquè la política ha de ser o és per mi, servei, no altres històries. També, en darrer terme, penso que les sinergies generades a l’entorn de la capitalitat han servit perquè arribesin a Cultura més recursos econòmics com ara per a portar a terme el gran canvi positiu que experimentarà el Museu de Badalona, les Termes i el Decumanus; la rehabilitació de dos teatres i diversos carrers a Dalt de la Vila; o bé l’esforç per conseguir que el Museu del Còmic i la Il·lustració vingui a l’edifici fins ara abandonat de la CACI.
Com deia aquell ‘no estem tan malament’ coi!
