[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LzFL-p4mhMs[/youtube]Us proposo novament un viatge a les catacumbres musicals dels vuitantes: avui amb Paralisis Permanente. M’agrada la conversa sobre grups i estils musicals sobretot d’altres èpoques més interessants i, fa un temps l’amic Jordi va recordar-me la trajectòria fugissera dels Paralisis Permanente, grup pioner estatal de rock sinistre.
He escollit una encertada versió del clàssic de Bowie, Heroes, una perla extreta d’una concert del grup a la sala Rock-Ola, poc abans de la tràgica mort en accident del líder Eduardo Benavente. Entre el públic, una joveníssima Alaska, segueix atentament el concert.
Un enregistrament de poca qualitat que tanmateix és un testimoni excepcional d’una època quan es començava a respirar els primers aires democràtics i s’experimentava un desig de muntar nous projectes expressius i de modernitat.
Es tracta més que valorar només la qualitat musical, posar en valor la sinceritat de la proposta escènica, l’originalitat i la voluntat de ser herois encara que fos com diu la cançó ‘just for a one day’.
