Ahir dissabte 21 de novembre vaig participar de la presentació del documental ‘El refugi de la memòria’ , un projecte realitzat per uns joves del barri de Bufalà, amb l’impuls de l’activa Plataforma per un equipament sociocultural al barri de Bufalà, recuperant mitjançant el contacte intergeneracional amb els més grans, una part de la història del barri, en concret de la masia de Can Barriga. Un bon treball sorgit de la base, de la ciutadania, amb suport institucional acompanyat-lo. Un exemple més de la vitalitat de la entitats badalonines.
Amb la meva triple condició, com representant municipal, historiador i fill de Bufalà, vaig felicitar als realitzadors i als impulsors del projecte d’acord amb un plantejament que defenso arreu que no és altre que la responsabilitat social de la història, no com un llibre en una estanteria estant, sinó precisament com un element viu que dóna cohesió, identitat i ens permet afrontar el present i el futur amb sinceritat, justícia i progrés social. Permetent, referint-me a intervencions precedents d’un jove i d’una persona gran del barri que havien participat ambdós del documental, a que la recuperació de la memòria ajudi a valorar més les coses de la vida quotidiana i les dificultats d’unes o d’altres generacions, especialment la que va viure la Guerra Civil i la postguerra. Vaig posar en valor el documental juntament a d’altres experiències de recuperáció de la memòria històrica des del món associatiu com ara l’Arxiu Històric Digital de Llefià; i el treball fet sobre la tragèdia dels obrers de la fàbrica Haissa per part de l’historiador Emili Ferrando.
Un darrer apunt va ser la referència a la data del calendari d’ahir, 21 de novembre, un dia després de l’efemèride de la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre de l’any 1975, podent-se realitzar en un règim democràtic de llibertats un acte com el que s’estava fent.
