‘Atracàrem a alguns llocs més amb noms ridículs, on l’alegre dansa de la mort i el comerç continuava en una atmosfera pausada i terrosa com la d’una catacumba rescalfada, tot al llarg de la monòtona costa batuda per un perillós onatge…’ Es tracta d’una frase d’un dels meus llibres preferits, El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, narrador poderós que havia conegut l’aventura com a mariner abans d’escriure reconegudes novel·les. El binomi aventures i viatges és molt suggestiu i ha motivat altres relats molt exitosos com les aventures en còmic de Corto Maltese, del dibuixant Hugo Pratt. La Balada de la mar salada per exemple, un còmic admirable situat a l’oceà Pacífic.
Però una vegada recollides certes experiències lectores sobre aventures fictícies a la mar i remuntant rius cabalosos, vull recomanar un llibre molt interessant basat en vivències reals d’un badaloní que bé podrien motivar un munt de relats. Es tracta dels records del capità de la marina mercant Francisco Lleal i Bacàs (1913-2000), escrit a partir d’unes converses enregistrades abans de la seva mort, i ara transcrites per la seva filla Coloma Lleal. Les seves experiències arreu del món són interessantíssimes: la vida educativa i familiar a Badalona; la Guerra Civil; l’experiència de ser torpedinat durant la Segona Guerra Mundial; un salvament a alta mar; episodis com els viatges per a transportar jueus cap a Palestina després de l’Holocaust o el realitzat fins a la destruïda ciutat de Manila després de l’ocupació japonesa; el funcionament colonial espanyol a Guinea; l’exposició flotant de gira per Hispanoamèrica…
Penso que cal llegir el llibre i deixar-se portar per les imatges i els esdeveniments que descriu. Potser a la narració l’hi falta xispa en alguns moments i es podria treure’n molt més suc, i també hi ha parts de difícil comprensió pels no avessats en els termes mariners però la intensitat d’alguns episodis no fa perdre el fil del relat.
La lectura del llibre em reforça la imatge que tenia del ‘capità’ Francisco Lleal. Devia ser els anys vuitanta-noranta que el veia al Club Natació Badalona, a la terrassa de la platja o bé a la sala del ping-pong, fent gimnàs sempre davant la mar. Un home d’avançada edat però corpulent i alt, enèrgic. Imposava pel seu posat i també pel que havia sentit sobre ell: havia estat un capità de gran vàlua, un ‘vell llop de mar’. Avui, llegint les seves memòries, m’ha tornat el seu record i sincerament, sento una gran admiració per la seva trajectòria i actitud vital, un referent identitari badaloní.
