Martxelo Otamendi, director del diari Berria i exdirector d’Egunkaria, al pròleg del llibre de Toni Strubell, Una català entre bascos, per tal d’explicar el costum de valorar amb excés allò de fora, utilitza el següent refrany en euskera: ‘Urrutiko intxaurrak hamalu, gerturatu eta lu’ (De lluny sembla que hi hagi catorze nous, t’hi apropes i només en són quatre). La realitat a Euskal Herria és la que és i ben segur com sempre he coincidit, s’assembla ‘com un ou a una castanya’ respecte la situació a Catalunya, on tot sigui dit hi ha multitud de practicants d’un dels principals esports nacionals, menysvalorar allò que es té a casa.
El front espanyolista dels grups parlamentaris socialista i popular a la cambra legislativa basca, amb el beneplàcit de les cúpules centrals respectives al carrer Ferraz i Génova de Madrid, ha donat un tomb a la situació política basca.
La Llei de Partits, aprovada al seu dia a través de tràmits parlamentaris a Madrid amb els vots del PP, PSOE, CiU i Coalición Canaria; ha complert el seu primer objectiu després de gairebé 7 anys d’aprovar-se: esborrar del mapa electoral l’esquerra abertzale de Batasuna. Un aspecte que ha escamotejat el panorama polític resultant.
Sigui com sigui, s’obre un nou període d’aliances al govern basc i, amb més o menys grau de seguiment del que passa allà, se’n ha de prendre’n bona nota dels comportaments expressats pels partits polítics. La solidesa enfront de la crisi econòmica, el paper de l’oposició parlamentària i l’apartada de les institucions determinaran la durada de la legislatura. Que, tanmateix, pot veure’s també afectada per la dinàmica política nacional, nacional espanyola.
La perversió del llenguatge polític ha fet que s’assimili l’independentisme basc a la violència, i en conseqüència, els que no son violents de manera explícita se’ls assimili com a demòcrates. És un llenguatge simplista, que ha donat bons resultats a Espanya per aquells que defensen un model d’estat inamovible. S’ha de tenir present quins partits catalans van votar aquesta llei per tenir la mesura del seu tarannà democràtic.
Vull pensar que, també en política, fer trampes es paga, que dels errors se’n aprèn i que el mon independentista basc sabrà ser present en l’actualitat política basca i espanyola sense haver de recórrer a la violència.