Ahir vaig assistir al local de CCOO a Badalona, a la constitució de la ‘Plataforma per la pau, solidaritat amb Palestina’. Un primer nucli de partits, entitats i ciutadans vam formalitzar aquesta plataforma unitària local, oberta a més incorporacions, que altrament estarà connectada amb les convocatòries a la capital catalana i les altres descentralitzades que es realitzin. L’actual crisi humanitària a partir de l’atac militar ordenat pel govern d’Israel és un episodi més d’una secular i cruenta lluita. La barbàrie no és el camí. Segur.
Així, com vaig expressar ahir alhora de començar a parlar del nom i les primeres actuacions de la recent creada plataforma unitària, col·lectivament cal destacar la importància de la pau, fer-ne pedagogia, i d’acord amb la llibertat dels pobles, solidaritzar-se ara amb Palestina. No caure però en el parany de la violència i prendre’n part d’uns contra els altres sense que això rebaixi la repulsa pels atacs indiscriminats de l’exèrcit israelià, ni estar d’acord amb les opinions de Pilar Rahola, per posar un exemple.
Les primeres activitats de la Plataforma ja s’han fixat: la presentació d’una moció al proper Ple; l’assistència d’uns representants a una reunió de coordinació a Barcelona; i la convocatòria d’una concentració el proper divendres 23 de gener a la plaça de la Vila de Badalona a les 19.30.
Caldrà estar amatent a les primeres passes de la plataforma i a les temptacions que pugui tenir algú de portar l’aigua al seu molí, ho dic conscient que represento una força política però amb la perspectiva que no ha de fer-se política partidista de la unitat.
En aquest sentit és significatiu que ahir es repartís una proposta de moció, elaborada – com he trobat avui publicitada en una altra població – per un partit polític concret, per tant no un manifest ciutadà, sense explicar-ho i treient les sigles perquè es donés curs pels assistents. La moció és un punt de partida, tot i que políticament almenys dos dels acords haurien de reformar-se per cercar consens al Ple i efectivitat, i cal anotar a qui es fa arribar el contingut en cas d’aprovar-se. Així, vaig expressar la necessitat de consens dels grups municipals perquè una moció prosperi i no es quedi en cosa només d’uns. Veurem com evoluciona la qüestió.
Respecte a les reaccions de l’opinió pública a l’entorn del conflicte i les mobilitzacions ciutadanes d’aquests dies, avui he llegit dos articles amb els quals he coincidit i us convido a llegir: Amb la franja de Gaza a l’horitzó del badaloní Jaume Oliveras i Costa; i l’altre Reduccionismes per Vicenç Partal. Especialment, Oliveras, detalla la multitudinària manifestació del dissabte passat a Barcelona i descriu imatges i sensacions que jo també vaig tenir. Finalment, us recomano una lectura política del diputat d’ERC, Joan Tardà.
