Us reprodueixo un breu parlament que vaig fer ahir per presentar l’acte d’ERC i JERC Badalona sobre la Constitució espanyola i els resultats d’un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb una mostra de 1108 persones d’arreu de Catalunya (escollides a l’atzar a partir de telèfons fixes), sobre un referèdum d’independència en el qual més d’un 52% dels votants hi donaria suport.
“Avui, vigília de l’aprovació fa trenta anys de la Constitució espanyola, tenim amb nosaltres al professor de la UOC i membre de Sobirania i Progrés, Miquel Strubell Trueta, que ens presentarà un estudi de la UOC sobre els resultats d’un referèndum d’independència a Catalunya. Abans però us faré una breu contextualització política.
El 6 de desembre de 1978, va votar-se en referèndum la Constitució espanyola. A Badalona, d’un cens de 145.768 persones majors de 18 anys, van votar 99.736 persones (un 69,09%). D’aquestes, 91.512 van votar afirmativament (91,75%), 3.627 ho van fer negativament (3,63%), i la resta fins arrodonir la cifra, van ser vots en blanc i nuls. L’abstenció, tot i la trascendencia de la cita amb les urnes va ser de 46.032 persones (30,91%). Unes xifres equiparables a les registrades al conjunt de Catalunya. Una jornada que era laborable i que els treballadors van tenir 4 hores per anar a votar i reincorporar-se a la feina.
La Constitució va ser fruit d’un consens polític sota unes regles de joc tutelades per diversos poders fàctics: la corona i l’èxèrcit (garant de la ‘unidad’ i d’una ‘grande y monárquica España’ fonamentada en ‘la soberania del pueblo español’); el poder econòmic (satisfet amb el rang constitucional de la ‘llibertat d’empresa’ i ‘l’economia de mercat’); els partits polítics que l’acceptaven a partir de l’establiment d’un sistema electoral proporcional per tal de limitar l’accés al poder per la via electoral-parlamentària de grups polítics considerats indesitjables, també a partir del finançament des de fons públics de partits i sindicats; a més cal citar la burocràcia estatal i el poder central amb una descentralització de les administracions dissenyada des de dalt perquè els parlaments autonòmics es reduissin a funcions tècniques més que polítiques; també el poder judicial.
Bé, fins aquí una estructura que es manté gairebé intacta. Pel que fa al futur, la negativa al Pla Ibarretxe i les successives retallades a l’Estatut català confirmen el sostre a l’Estat de les Autonomies. I, en referència al ‘dret a decidir’, es posa de manifest que la norma constitucional té un seriós dèficit democràtic al no recollir-ho i els límits al benestar i el progrés de la ciutadania de Catalunya.
Tanmateix, a nivell internacional l’estat espanyol ha ratificat el dret a l’autodeterminació reconegut per l’ONU a través de la Carta de les Nacions Unides, i també pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
L’Estat espanyol portes endins però, no té la mínima intenció de canviar, així ho fa patent dia a dia. Per això, tal i com s’ha reclamat avui en una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona, el nostre treball i la nostra energia ha d’encaminar-se democràticament cap a una Constitució Catalana. Fa vuitanta anys, l’any 1928, catalans residents a Cuba van redactar-ne una que no va tenir vigència. Com diu la campanya dels nostres companys i companyes de les JERC: ‘Espanya no t’estima’.
Salut i República Catalana!“.
