Fa uns dies va haver-hi cert enrenou a Radio Ciutat de Badalona quan els tertulians Miquel Estruch i Miguel Jurado van discutir en antena sobre el llibre de Toni Soler “Amb llengua o sense”.
A més de les persones que vam poder escoltar-ho, se’n fa ressò el bloc de Jaume Lleal.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, així com la cultura i la història pròpia és la catalana. En aquest sentit, tot i les explicacions d’Estruch, Jurado no ho veia això ni va semblar conèixer el redactat de l’Estatut d’autonomia.
Tanmateix per part meva, vull posar un exemple de la història de Badalona. Sobre la llengua i la cultura pròpia almenys ho tenien clar a començaments del segle XX els promotors de l’entitat Liga Española de las Regiones Forasteras, que editava un periódic amb el mateix nom entre 1916 i 1917 amb una tirada gens menyspreable d’uns 1.000 exemplars. El seu objectiu era l’organització social i la defensa dels no catalans a Badalona. No se’n van sortir amb el seu intent de pervertir la integració a la ciutat i al país d’acollida. Tanmateix partien d’un fet constatable, l’existència d’una llengua i una cultura pròpia, la catalana, a Catalunya.
Una altra cosa és la oficialitat o co-oficialitat que pugui donar-se en un moment o altra de la història del país.
