El diputat d’ERC, Joan Tardà, no dóna el braç a tòrcer. Acompanyant per entitats memorialistes de tot l’Estat ha presentat la primera proposta de reforma de la Llei de Memòria Històrica. La reivindicació és clara: declarar il·legals els tribunals franquistes, anul·lar llurs sentències i rescabalar tots els patrimonis espoliats, atorgant a tots els repressaliats de la dictadura la condició jurídica de víctimes entre d’altres aspectes per millorar la Llei de memòria històrica.
Ahir a Televisió de Catalunya vam poder veure un interessantíssim reportatge, Topografia de la memòria, sobre l’experiència de diferents persones a diferents països respecte com s’ha fet front al pas d’una dictadura a una democràcia a partir de les polítiques públiques. No vull ser injust i dir que l’Estat espanyol menja apart, però gairebé. Ja n’he parlat anteriorment de la decebedora Llei de memòria històrica, una llei sobre la qual defenso la seva reforma. La covardia davant de la dreta va portar al redactat vigent.
Hem de ser conscients que cap partit té l’exclusiva de la memòria històrica. Aplaudeixo la bona feina de Joan Tardà, però també la de totes les persones o partits que estiguin justament per la qüestió sense tacticisme partidista i rèdits personals. De veritat, no és una consigna d’uns o d’altres, dignifiquem la memòria històrica.
