Amb motiu d’una col·laboració en la revisió d’un manuscrit, m’he trobat que, sovint involuntàriament, o bé per la manca d’estudis realitzats i publicats, la divulgació històrica local té grans buits i es repeteixen una sèrie de tòpics i de dades incompletes que no acaben d’ajustar-se a la realitat que tracten de recollir.
Potser és massa específic, però vull referir-me amb algunes poques dades que conec sobre el pistolerisme a Badalona. Una pugna oberta que va donar-se entre els pistolers del Sindicat Lliure amb vincles amb les autoritats, amb la Patronal i el carlisme, i els grups d’acció relacionats amb el Sindicat Únic, la CNT, a l’entorn dels anys vint del segle XX.
En aquest sentit a Badalona, hi ha un certa difusió en la premsa del moment i en alguns treballs de divulgació històrica, dels assassinats d’obrers de la CNT, uns dotze; dels empresonats i dels exiliats; perquè van patir una duríssima repressió de les autoritats en connivència amb els pistolers del Sindicat Lliure. Així, va prendre rellevància el governador civil, el general Severiano Martinez Anido, amb l’aplicació de la tristament coneguda “llei de fugues”, per tal de encobrir l’assassinat pur i dur de sindicalistes.
Ara bé, els grups d’acció anarquistes també van actuar a la ciutat. Potser van causar menys víctimes però també les seves accions van fer-se sentir. Només em centraré amb els assassinats, tres, que assenyalen que va haver-hi, si parlem de pistolerisme a Badalona, més víctimes mortals que les perpetrades pels del Lliure.
El 1923 van ser “caçats” a Badalona, el dia 3 de maig, Josep Arquer (o Arqués segons el diari), vidrier, carlí i membre del somatent armat de Badalona; i el 30 de maig, Tomàs Torrents, carlí. Un dia després de proclamada la Segona República, el 15 d’abril de 1931, va ser assassinat l’encarregat de la Llauna, Gonzalo González, membre del Sindicat Lliure.
D’atemptats en aquella època va haver-hi força i aquí només he donat una petita pinzellada històrica de quan les pistoles Browning dels del Lliure i les Star dels anarquistes s’escoltaven pels carrers de Badalona.
Jordi,
El 15 d’abril de 1931, el meu pare tenia 18 anys i treballava d’escrivent a la Llauna. A prop de les set del matí, quan anava cap a la feina per la vorera de la banda mar del carrer Indústria, a l’altura de la cantonada abans de la Llauna, va sortir un paio encaputxat i va engegar un tret a l’home que precedia al meu pare. Es tractava de l’encarregat González, el qual es va desplomar als braços del meu pare.
La meva àvia es va espantar tant que el va fer canviar de feina l’endemà mateix i se’n va anar a treballar al Vidre Negre, on s’hi va estar tota la vida, fins que es va jubilar. Temps convulsos.
Fa anys alguns familiars m’havien explicat històries, i possiblement mai més ben dit, dels anys 20 i 30, sens dubte una època que no passa per alt.
Salutacions.