Actualment estic llegint el llibre Viatge a París, Rusiñol, Casas, Utrillo. Una crònica d’aquests artistes modernistes sobre París a la darrera dècada del segle XIX.
A l’entrada d’avui però, vull destacar un aspecte que m’ha cridat l’atenció del text que Rusiñol va escriure sobre la visita a la ciutat de Rouen. I, és que aleshores l’urbanisme a imatge i semblança del modern París, homogeneïtzant edificis, carrers i places, destruïa tot el típic i característic i que singularitzava la ciutat històrica de Rouen.
Aquest procés comporta una concepció mal entesa del progrés en tant que destructiva de les singularitats enlloc d’integrar-les en els estandards de qualitat del present. La següent reflexió em fa pensar a petita escala amb la preservació i la posada al dia del barri del Dalt de la Vila de Badalona. Em sembla que és més una qüestió de concepció sobre què s’entén per progrés que d’ideologia propiament dita per tal d’implementar solucions encertades en el marc del Pla Especial de Millora Urbana.
Us transcric un petit fragment del text de Rusiñol que es plany sobre la ciutat de Rouen. És prou il·lustratiu:
“Si avui Madame Bovary recorregués amb el seu famós fiacre el conegut itinerari descrit per Flaubert, hauria de canviar de rumb a cada moment; perquè en comptes de carrerons angostos i misteriosos, hi trobaria carrers nous, llargs i estúpidament rectes, habitacions modernes i confortables, boulevards correctament empedrats, però sense cap detall per al goig de l’esperit, sense ni un bri de bellesa on poder descasar la vista, sense ni consol ni repòs al malestar que dóna l’eterna, la glacial línia recta”.
