Ha mort Sebastià Salellas i Magret. Un heterodoxa, advocat singular, defensor de tota classe de causes diguem-ne complicades o bé desiguals, alguns diuen de “causes perdudes”, enfront sovint del pes de l’Estat i dels governs de torn.
La seva causa sempre ha estat la llibertat, intervenint en favor de la justícia contra qualsevol dubte d’arbitrarietat. Amb intel·ligència i tenacitat el seu nom queda lligat a la condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans al Regne d’Espanya per no haver investigat les tortures denunciades pels detinguts en l’operació Garzón de l’estiu del 1992.
Sempre a camp obert en tota mena de processos judicials va defensar als acusats a “l’operació Estany”, als islamistes detinguts al Raval, al col·lectiu d’esquàters… posant per davant la presumpció d’innocència i l’empara de l’estat de dret, aliè al linxament polític i mediàtic interessat.
No tinc massa referències del seu pas per l’Ajuntament de Girona i les actuacions de tipus social que va desplegar, així com de la seva tasca docent a l’Universitat de dret, tot i que per les informacions que tinc, era tot un personatge, interessant, actiu i de la millor pasta, sempre amb la seva xapa del Che a la solapa de l’americana. L’Eli, la meva dona, va ser alumna seu i en conserva un gran record com a professor. Fins ara sempre que apareixia algun cas difícil o de flagrant desigualtat als mitjans, em deia “segur que els defensa en Salellas”.
La vida ens jutjarà a tots i Salellas ens ha deixat tot un bagatge de solidaritat, saviesa i d’inconformisme sense defallir.
Una curiositat: Karl Marx que apareix en la fotografia juntament amb Salellas, va morir d’hepatitis, malatia que també va emportar-se al guerrer dels sense veu, Tià Salellas.
