Són versos d’Antonio Machado: “¿Tu verdad? No, la verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela”. Un encapçalament adient per entrar en contacte amb la denúncia de les falses virtuts públiques i de l’orweliana manipulació massiva que apareix en la pel·lícula “V de Vendetta”.
Aquest és el futur que ens espera? Potser una cosa més made in spain ens esperava a partir del frustrat cop d’estat mediàtic d’Aznar, Acebes i companyia el març del 2003, manipulant la informació existent sobre les bombes dels terroristes islàmics a Madrid.
Ja sabeu de la corda política que soc i no entraré aquí a drap sobre uns i altres, però permeteu-me que sí que faci un elogi del sentit comú. De la sensatesa en la recerca del bé comú: de les llibertats individuals i col·lectives, la igualtat d’oportunitats i la justícia social; conceptes avui desvirtuats per les excessives i interessades tensions partidistes que comporten, atiades per alguns més que altres, al descrèdit de la política.
Casualitat? Qui en surt guanyant de tot l’enrenou? Aquest, és un terreny adobat perquè fonamentalment la dreta conservadora que sí que mobilitza els seus capitals humans, liberals pel que calgui canviar i conservadors pel que calgui conservar, es prepari per prendre el poder.
Com deia al film l’emmascarat “V“: “la casualitat no existeix; la il·lusió de la casualitat sí”.
