Us vull parlar d’un llibre editat pel Centre de Lectura de Reus a partir del que va ser 1r Congrés d’Història de l’Independentisme Català (2006), celebrat en la veterana institució abans esmentada. L’obra aplega una sèrie de ponències i comunicacions d’un Congrés que ha esdevingut una aportació col·lectiva molt vàlida per a l’historiografia contemporània d’aquest país.
Per què? Doncs, perquè es tracta de treballs d’anàlisi i de recerca d’una sèrie d’investigadors que aporten rigor i completen la visió de la història política de Catalunya.
Les ponències a càrrec de Pere Anguera, David Bassa, Roger Buch, Daniel Díaz, Xavier Pujadas, Fermí Rubiralta, Enric Ucelay Da Cal, més el conjunt de comunicacions, permeten il·lustrar l’evolució històrica de l’independentisme català, des del segle XIX fins l’actualitat.
Aquesta cronologia no es tracta de cap impostura o invent d’un passat, es tracta de recuperar-lo amb la justa mesura i en concret de l’independentisme com a subjecte històric. Només així, i aquesta és un altre de les virtuts del llibre, s’evita convertir la seva història en un panegíric de tipus ideològic. Un exemple del que explico: una polèmica que no deixa indiferent són les similituds però també els camins diferents que van prendre cadascú, entre el feixisme italià de Mussolini, i l’independentisme radical català. Ucelay Da Cal ho argumenta amb la seva recerca, sense buscar l’aprovació ideològica de ningú.
Entre les comunicacions publicades hi ha una meva sobre el Col·lectiu Independentista de Badalona (1978-1991). Una anècdota al respecte: recordo que conversant al Congrés de Reus amb l’historiador Carles Viñas va sorprendre’s del cas, pel fet de donar-se en una ciutat de l’entorn metropolità, i al ser un col·lectiu original i pioner de l’independentisme català.
Company, jo també vaig fer una comunicació i fins ara no n’havia sentit parlar més, s’ha publicat? (un èxit!) però, on el puc trobar?
Gràcies