El Meditarrani Oriental és una zona fascinant. Ho sabia molt bé l’arqueòleg alemany Heinrich Schlieman (1822-1890), que va realitzar-hi el somni de la seva vida. Schlieman, banquer que va acumular una gran fortuna, va retirar-se als quaranta sis anys per dedicar-se a l’arqueologia. Atret pels indrets descrits pel poeta Homer, entre d’altres excavacions va descobrir Troia, Micenes i Tirint. Quan s’havia fixat amb Creta on pensava que podria trobar-se un altre punt de referència de la civilització de l’Edat del Bronce, la mort va sorpendre’l. Qui va poder excavar-hi, va ser Arthur Evans (1851-1941), adinerat britànic que l’any 1900, una vegada el domini turc de Creta va desaparèixer per un protectorat internacional, va descobrir el palau de Cnossos, seu d’una civilització que va anomenar minoica, en referència al mític rei Minos. Les excavacions d’Evans van perllongar-se fins 1929, i van desfermar l’interès d’una munió d’arqueòlegs com el pintoresc John Pendlebury que va recórrer a peu i en burro l’agrest illa de Creta localitzant desenes de jaciments minoics.
Amb molts més mitjans tècnics i finalitats molt menys prosaiques, amb un cotxe de lloguer, he recorregut amb la meva família l’illa de Creta. Hi ha hagut temps pel sol, la platja i com no, la gastronomia, però també per visitar els magnífics reclams arqueològics de Cnossos, Festos, Gortina i el Museu Arqueològic d’Iraklio. Com sovint lamento amb risc de fer-me pesat, considero que cal modernitzar la difusió del patrimoni amb més i millor informació: guies, plafons informatius actualitzats, un espai de recreacions virtuals, així com material de venda de qualitat (llibres, cd’s), més enllà de les reproduccions turístiques. Un exemple: el catàleg de l’interessantíssim Museu Arqueològic d’Iraklio, el vam haver de comprar en una botiga situada a l’altre extrem del carrer, davant del museu i en la seva edició italiana.
Fent un salt d’època en quan al patrimoni, la visita als cascos històrics medievals de Canea i Rethimnon, permeten gaudir de la vitalitat i el creuament de cultures de la mediterrània: vestigis venecians (els venecians dominaven l’illa a l’Edat Mitja fins l’arribada dels turcs), jueus (de jueus expulsats per la monarquia hispànica), mesquites…
Tot un plaer fer un tast a l’illa de Creta, sobretot si es pot voltar tranquilament i per lliure en cotxe. Com sempre, les vacances es fan tan curtes!
Bones Jordi,
Interessant artícle, de fet ho estic estudiant ara ja que tinc l’examen el 12 de setembre!
Trobo però que en comptes de lloar als arqueòlegs de l’època i pintar el domini turc com un impediment per l’avenç de la investigació històrica, podries haver apuntat que si el govern turc va prohibir a Sir. Arthur Evans excavar (va arribar a Creta al 1894) va ser perquè, escarmentat per l’experiència de les excavacions de Schlieman, que va expoliar la riquesa cultural micènica, va obtar per preservar el patrimoni grec.
Salut!