Escolto el doble recopilatori dels Kamenbert, grup de pop-soul dels 80’s. Fa un bon grapat d’anys havia escoltat alguna cançó d’ells. Era a l’època que tenia amistat amb en Rudy i en Pep, més grans que jo i esforçats militants mods de Barcelona.
Un temps en què els barcelonins Brighton 64 i posteriorment, Brigatones, així com Los Flechazos provinents de Lleó, els britànics The Jam i els “clàssics” The Who i Small Faces, ocupaven part de les meves inquietuds musicals.
Una vegada vaig tenir l’ocasió de veure Kamenbert en concert quan reapareixien després de la seva dissolució, però aquell mateix dia tocaven també Skatalà i Reincidentes a Barcelona, i amb l’amic Carles i l’Oso que baixava de la mili vam anar a fer el punky: birra amb rebava i crits oi, oi, oi!
Dit això, ara fa uns mesos vaig escriure una entrada sobre el CD recopilatori dels Telegrama, grup mod badaloní dels primers vuitanta. Un encert aquest recopilatori que pensant en clau local i canviant d’estil musical, podria estendre’s al grup de rock Flai Tunai, punter a Badalona durant la segona meitat dels vuitanta. Potser els idealitzo massa, però el meu primer concert va ser un dels Flai Tunai al Rock a la sorra. Tota una canya: “rock por tubo” deien.
Ja que parlava dels Kamenbert podeu visualitzar aquí, la cançó Hey baby.
