Ara fa un mesos, vaig fer una xerrada en una associació sobre la història de les dona a Badalona. Quan em preparava unes notes, vaig recuperar uns apunts sobre uns articles del Dr. Valentín Moragas publicats a la revista de l’Ateneo Obrero de Badalona entre 1897-98. Aquests articles no tenen desperdici, ja que Moragas desenvolupava les tesis de la frenologia, doctrina psicològica que volia demostrar que el crani humà tenia incidència directa en el caràcter i les aptituds de les persones, procurant l’autor en el seu cas donar una justificació pseudocientífica al masclisme pur i dur.
Així l’autor, que va arribar a ser alcalde de Badalona l’any 1899, afirmava entre d’altres perles:
“Así mismo el cerebro de la mujer es mucho més pequeño y tiene en proporción menos marcadas las circunvalaciones cerebrales o surcos, indicando que, con ser muy sensible su inteligencia, es incapaz de poder dedicarse a estudios profundos o formales“.
I, per tant, la necessitat del tutelatge patriarcal:
“… en esta edad [edad adulta] es cuando la mujer necesita que se la dirija, haciéndola cumplir los deberes morales u apartándola de las exageraciones de la moda“.
He repescat avui aquesta qüestió després de llegir les referències a la frenologia dins la interessant novel·la L’abadia profanada, de la badalonina Montserrat Rico. I, és que com apareix en els fons històric de la novel·la, la interpretació embogida dels nazis d’algunes de les teories sorgides al segle XIX i d’anteriors, va servir d’inspiració per a la seva barbàrie.
