Fantàstica trajectòria esportiva la de la nedadora badalonina Mireia Belmonte García. Puc dir que vaig tenir l’honor d’entrenar-la un parell de temporades durant la seva etapa al Club Natació Badalona. Una etapa precoç en la categoria aleví on aconseguí els seus primers èxits individuals i com a punta de llança del relleu femení del club a nivell català i estatal. Aquesta badalonina, afegint-se a les seves dots al medi aquàtic, té una ferma voluntat per aconseguir el màxim amb l’esport que practica. Capacitat d’esforç, pundonor, ambició i coneixement, coneixement que ha d’anar pas a pas, són característiques d’aquesta formidable campiona que enguany farà 17 anys. És campiona del món júnior i ha participat en els darrers mundials de natació absoluts, i ara fa pocs dies, ha batut el rècord absolut estatal dels 400 estils en possessió de Lourdes Becerra des d’Atlanta-96. Tota una gesta.
Ve poc per Badalona, ja que entrena a Madrid, i forma part de l’equip de natació del Club Natació l’Hospitalet, però el seu nom en aquesta atomitzada ciutat nostre, no ha de caure en sac buit, sé del que parlo perquè Mireia està destinada a ser la millor nedadora de la història de la natació catalana. Deixo aquí escrit el meu reconeixement i els ànims perquè segueixi endavant en les properes cites i reptes, cada vegada més importants.
Com vaig escriure en unes notes per a la Revista dels Amics de La Salut que anaven a dedicar-li un espai als èxits esportius de la seva veïna nedadora (cosa que han seguit fent-ho en els seus darrers números), i perquè tothom ho entengués, la Mireia “és tant ràpida com un peix”.
La Mireia, és sense cap mena de dubte, una de les noies prodigi, per edat (nascuda el 1990) i per qualitat. I és que l’esport català, com sempre, és el motor de la gran majoria d’èxits a nivell internacional, de l’estat en què vivim. Si agafem el conjunt dels esports aquàtics, és a dir, si ens fixem per exemple en aquests últims campionats a Melbourne, en part, gràcies a Gemma Mengual, Catalunya s’ha endut un munt de medalles, tot i que els gols, se’ls apunten els nostres veïns.
Aquests, curiosament, es vanten d’haver tingut quelquin campió olímpic, com ara el famós Zubero (advertim que la natació espanyola des de sempre, ha estat pèssima). Aquest però, per guanyar va haver de marxar a entrenar als USA. I és que les dues potències més importants a nivell mundial en esports aquàtics, són USA i Austràlia. Aquesta és la dissort o un dels handicaps que la millor nedadora del nostre país haurà de superar; i afirmem amb fermesa que ja és la nostra millor nedadora, perquè ja només el seu horitzó es planteja avui dia més llunyà que el de l’Erika Villaécija, per exemple, la qui avui és el puntal català de la natació, però tocant sotre a nivell internacional ja (nascuda el 1984, s’ha de destacar però, encara una via al progrés en proves com els 1.500 lliures, 4a).
La natació femenina, podem dir que ha entrat en un estat de gràcia a partir de l’irrupció de la Natalie Coughlin, l’última etapa de la ja retirada Inge de Bruijn i ja sobretot amb les nedadores australianes com la Libby Lenton, Leisel Jones… i la Laure Manaudou (FRA). Aquestes són les nedadores que ara per ara, copsen tota l’atenció dels mitjans.
Ah! sembla que serà un regnat ben fructífer i gloriós, però poc es pensava Ian Thorpe fa uns anys que la seva famosa pell de tauró es desinflaria en front un tauró ben genuí, Michael Phelps. Aquesta irrupció és la que comencen a olorar les actuals cracs de la natació. Una irrupció de noies encara molt més jovenalles. Pocs s’esperaven que qusta jove generació encara pogués ser suplida per una altra encara més jove i ja al mateix nivell, lluny encara dels vint anys i de la maduresa física doncs, que ben aviat les hi faran passar ben magres.
És aquesta la nova generació que liderada per la Katie Hoff (nascuda el 1989, 3 ors (!) a Melbourne) de moment, a la que pertany a la nedadora badalonina, la nostra Mireia. El trio de nedadores prodigi, es completa amb l’Emily Seebohm, una australiana nascuda el 1992, llurs èxits amb aquesta edat, espanten: un or i una plata.
(fi primera part)
(segona part)
Probablement, la Mireia tot i el “handicap” de no ser americana o australiana, ens tornarà a fer una demostració de força ara que és de les més joves i té molt talent i molts campionats més per recórrer; I durà una barriada en procés de revitalització com Sistrells (on començà a nedar), La Salut (el seu barri, com deia en Jordi) i en conjunt, una ciutat endormiscada que no se n’acaba d’adonar dels valors que té, com Badalona, que ja hauria de començar a gaudir “l’esperit Belmonte” com una realitat, seguint l’estela de les grans campiones internacionals consolidades i per consolidar.
A un pas (o una braçada) tan sols s’ha quedat en 200 papa i en 200 estils (les seves especialitats), de classificar-se per a les rondes finals a menys d’un segon de distància en ambdues. I és que el nostre tauró també necessitarà l’empenta d’un poble que l’empenyi a fer aquesta última braçada. Així de ben segur que a les properes olimpíades (Beijing 2008), els resultats sabran recompensar la nedadora de mentalitat de ferro.