Marianna de Copons, l’espia alellenca que inspirà al Marquès de Sade!

Les seves tècniques sicalíptiques amb un coronel francès van salvar un regiment català en la Guerra de Successió

Notícia: Agència La figapress 28/12/12

Jean-Antoine_Watteau,_The_Halt_during_the_Chase_(detail)_-_01El gener de 1714, una informació secreta que va obtenir Marianna d’un coronel francès del bàndol borbònic que li feia la cort, va permetre canviar els plans de desembarcament del Regiment de Fusellers Voluntaris ‘Sant Raimon de Penyafort’ comandats per Ermengol Amill, i evitar que caiguessin en un parany per part de les tropes valones a Mataró.

Marianna era una dama aristocràtica, cunyada del comte de Torre de Mata, que vivia a Alella ‘passant per una persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita’ i que ‘havia encaterinat el coronel Le Querchois, cap de les tropes valones’ segons Santiago Albertí al llibre L’Onze de Setembre.

Recentment, el descobriment en un doble fons d’una calaixera que es subhastava a París, del dietari secret de Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com el Marquès de Sade (1740-1814), ha posat a la llum l’obsessió llicenciosa del Marquès amb Marianna de Copons segons el testimoni que havia conegut del vell Le Querchois. Les seves tècniques eròtiques havien trasbalsat al coronel i ell les havia explicat al jove Marquès, especialment la tècnica coneguda com ‘l’ala alellenca’, el súmmum del plaer sensual que converteix als homes en bocamolls sense límits.

La frustració del Marquès per no haver conegut en vida la idealitzada Marianna ni ningú que se li assemblés va portar-lo a recargolar el contingut sicalíptic de les seves obres escrites i realitzar pràctiques sexuals amb càstig físic sobre les dones.

Una història que tanmateix té una primera part de certa, i la segona amb el Marquès de Sade, com sovint es diu i especialment un 28 de desembre: ‘se non è vero, è ben trovato’.

El record de Marianna, avui
imagesCAQ3WQW3Marianna de Copons, protagonista d’una emocionant història d’espionatge a Alella, dóna nom a una nova i refinada ginebra que forma part de les Begudes amb història de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional. És citada pels autors Santiago Albertí i Jordi Peñarroja respectivament com una ‘Mata-Hari’ o bé una ‘gentil espia’, vinculada a Alella i confident de Salvador Lleonart, el gran organitzador de l’espionatge català durant la Guerra de Successió.

Més informació sobre Marianna al post de Jordi Albaladejo: Saps qui era Marianna de Copons?



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *