Expressió d’una cultura popular genuïna: EXPO El Paral·lel. 1894-1939

Encertadíssima. Així defineixo l’exposició ‘El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat’ comissariada pel director escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner, organitzada i produïda pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un gran desplegament d’audiovisuals, fotografies, cartells, postals, llibres… permeten resseguir la modernitat de la cultura popular de masses en la gran concentració d’oferta lúdica que hi havia al Paral·lel. Va ser molt gran i comparable – sinó superior en quantitat i qualitat – a les grans ciutats d’arreu del món. Va tenir en els anys de la Primera Guerra Mundial la seva etapa més cosmopolita i en els anys de la República ja anava de baixa.

I anava ben predisposat a visitar l’exposició a partir de diferents referents: lectures sobre les activitats d’emancipació social d’un dels personatges de la història de Catalunya que més admiro, Salvador Seguí ‘el noi del Sucre’, i la cultura popular obrera; d’altres curioses sobre la Barcelona ‘oculta’ (històries sicalíptiques, l’ús de drogues ‘el veneno blanco’) i els dibuixos de Picasso, Nonell, Urgell, Casagemas, Opisso…; alguns coneixements de la construcció urbanística de la ciutat de Barcelona; i per conèixer alguns bars de la zona (ja adentrant-se en l’antic ‘Xino‘ i c/Nou de la Rambla) i un espai de concerts com l’Apolo (per mi un lloc on assistir a concerts de reggae i ska).

També en ment la lectura del llibre del badaloní Jaume Passarell, Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, amb l’edició a cura de Valentí Soler (llibre que, com Ajuntament de Badalona vam contribuir a editar-lo en el marc de la capitalitat cultural catalana de Badalona 2010) i el llibre anterior Jaume Passarell i Ribó. Obra publicada de Margarida Abras, amb caricatures i il·lustracions.

Seguint el fil de l’inici del relat, l’exposició és recomanable al 100%. Des del punt de vista de la cultura obrera que m’interessa com historiador, vaig trobar continguts força interessants: el proselitisme emancipador entre obrers i ‘dones de la vida’ d’en Seguí; la Setmana Tràgica i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia (curiós l’àudio de la dramatització de la seva execució arbitrària); les fases de la vaga de La Canadenca; el bar La Tranquilidad, lloc de reunió de sindicalistes del ‘morru fort’. I l’èxit dels espectacles populars d’obres d’Ibsen, d’obres de drama social i representacions de referències històriques i d’injustícies dels espectacles de mims dels Onofri.

Tots ells formaven part dels gustos de la classe obrera, com la badalonina que vaig historiar dins del llibre Inicis d’un sindicalista llibertari, Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Joan Peiró era un gran aficionat al teatre de mims com va anotar el seu deixeble sindical Joan Manent; la seva primera aparició en un document badaloní va ser dins d’un programa d’actes d’un míting obrer en les que interpretava unes coples dedicades a l’ignomiós Procés de Montjuïc; i els seus primers articles de col·laboració en premsa – a Juventud Rebelde, òrgan del Partit Radical a Badalona – són plenes de referències històriques d’inspiració èpica, dramàtica, ben segur fruit de la seva formació autodidacta que aniria refinant-se amb un pensament més elaborat al llarg dels anys.

També tenen correspondència la representació de drames com ‘El Cristo Moderno’, l’obra ‘Electra’ de Pérez Galdós o ‘Espectres’ d’Henrik Ibsen, les actuacions de monologuistes dins de programes d’actes que finalitzaven amb un discurs sindical, polític o de suport a l’Escola Moderna (vaig tractar-ho també en el capítol ‘L’empenta popular del teatre’ al llibre Badalona Modernista).

Tota una cultura popular que difonia els seus missatges i gustos mitjançant els espectacles i actes públics, una oferta singular i alternativa al model burgès amb les seves pròpies contradiccions dins d’un procés de construcció social ‘de gent que anomenen: classes subalternes’ (parafrasejant Raimon, Jo vinc d’un silenci).



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *